Em dic Núria Clotet, porto més de quinze anys com artesana, mare soltera des de fa 4 anys amb dos fills. Una vida plena d’emocions i aprenentatges. Però sempre he tingut un somni que per creences limitants havia negat: Pujar als escenaris amb les meves cançons.
Fa catorze anys vaig crear el meu alter ego «La Rateta». És un personatge inspirat en el conte de «La Rateta que escombrava l’escaleta». La Rateta (el meu alter ego), ella canvia el conte i inventa de nous per apoderar-se i deixar les relacions des del patriarcat per trobar-se amb ella mateixa. Però durant aquests anys no em vaig veure en cor de sostenir-me amb un projecte escènic i gràcies a la pandèmia va néixer en mi una nova manera de pensar: Què passaria si fos l’últim dia? Doncs fer «el que em doni la gana» que és expressar-me entre cançons i reflexions per compartir una proposta vitalista, divertida i plena de moments autobiogràfics que emfatitzen amb situacions costumistes.
Com he arribat
fins aquí
La frustració per no aconseguir l’aprovació externa és la que m’ha portat on sóc ara, ja que des de la indignació es creava un «rebuig» en l’àmbit social amb el qual em sentia incòmode. Al mateix temps aquesta tensió em va ajudar a continuar evolucionant fins a arribar a examinar que passa des de dins i cap enfora en els meus pensaments i emocions, així és com vaig començar a crear les connexions des d’un lloc simpàtic i assertiu.
Ara estem en un moment on els projectes en femení agafen impuls sense fre de à i el meu propòsit és aportar des d’una perspectiva en la qual ens sentim felices i amb ganes de riure’ns de tot el que ens neixi encara que en essència sembli trist.